Seguiu els resultats en temps real / Follow the results in real-time

Cliqueu al gràfic per veure els resultats gairebé en temps reals. Els totals diaris indiquen el nombre d’ocells anellats (i recuperacions externes) cada dia. Seguint el link es pot consultar el nombre de captures diàries per a cada espècie aquesta temporada, i el total dels anys anteriors.


Click on the graph to see the results on near real-time. The daily totals indicate the number of ringed birds (and external recaptures) each day. Following the link you can consult the daily captures for each species this season as well as the totals of the previous years. 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Final de la campanya 2022 // End of the season 2022

Ahir dia 24 d’abril es va acabar la campanya de Yasmina d’enguany. Tot i ser una temporada més curta (entre el 16 de març i el 24 d’abril), aquesta primavera ha sigut especialment fluixa, amb molts dies amb poques captures. Caldrà fer un bon anàlisi per poder extreure conclusions fermes de quins són els motius d’aquesta primavera més fluixa, però el fet és que especialment el mes d’abril ha sigut molt més fluix del que és habitual, amb diversos dies per sota de 20 captures al dia.

L’espècie més capturada ha sigut el mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli, amb 177 primeres captures, seguit d’aprop pel tallarol de garriga Curruca iberiae, amb 145 primeres captures. El mosquiter pàl·lid ha sigut de fet l’única espècie habitual amb números per sobre de la mitjana, mentre que la resta de migrants, especialment els més típics del mes d’abril, han tingut números de captures molt baixos. En són exemples la cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus, amb 33 captures, i la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus, amb només 9 primeres captures!

El gràfic dels tallarols de garriga mostra un pic elevat de captures el primer dia de campanya, que es va correspondre principalment a mascles adults. Posteriorment, el pic d’exemplars de segon any va quedar molt diluït, probablement degut als dies de pas molt fluix que van haver-hi a finals de març – principis d’abril. Els gràfics de captures de la cotxa cua-roja i de la boscarla de canyar reflecteixen una situació clara de falta de migrants a la zona, o d’un retard important del pas. És una llàstima que enguany la campanya no podrà continuar fins el mes de maig, però us animem a seguir campanyes com la de l’Illa de l’Aire, on trobareu resums molt interessants al seu blog (illadelaire.wordpress.com) i també podeu seguir les captures en aquest enllaç, i on també han detectat un pas generalment fluix. No obstant, a l’estació del Barracot, als Aiguamolls de l’Empordà, la campanya està anant força bé (seguiu-la aquí).

Els darrers dies de campanya es van animar una mica més, sobretot amb les 66 primeres captures del dia 20, i han sigut dies força diversos amb una bona varietat d’espècies capturades a l’estació. El dia 23 va caure el primer i únic colltort Jynx torquilla de la campanya, que juntament amb algunes especialitats locals, com un còlit tuareg Oenanthe leucopyga i una parella reproductora de pardals del desert Passer simplex, van ser algunes de les captures més especials que va tenir el darrer torn d’anelladors de l’estació. Bona feina Pere, Oriol, Manel i Kasper! I també de l’Armando i de l’Elias, que hi han sigut des del primer dia!!

Trobarem a faltar els paisatges, bon menjar, la gent i el bon ambient i, sobretot, als ocells de Yasmina!

Esperem poder tornar l’any vinent amb més novetats des del límit nord del Sàhara. Un agraïment molt especial a totes les persones que han fet possible aquesta campanya, i en especial a l’Armando, per tot el que ha aportat al projecte i tots els grans moments que hem passat. Fins aviat!


Yesterday April 24th the spring season of 2022 at Yasmina finished. Yet this has been a shorter season than usual (between 16th March and 24th April), we can say that it has been an unusually slow spring. The data should be analysed in order to draw precise conclusions on the possible causes of this slow spring, but at least we can see that it has been April the slowest part of the spring, with several days with less or around 20 captures per day.

The commonest species this spring has been Western Bonelli’s Warbler Phylloscopus bonelli, with 177 first captures, followed by Western Subalpine Warblers Curruca iberiae, with 145 first captures. The Bonelli’s Warbler has been the only common species with numbers above the average, while the rest of migrants, especially those that arrive later (mostly in April), have had lower numbers than usual. Some good examples are the Common Redstart Phoenicurus phoenicurus, with 33 captures, and the Reed Warbler Acrocephalus scirpaceus, with only 9 first captures!

While looking at the graph of first captures in Subalpine Warblers this spring it can be seen the peak on the first day, mostly adult males. We were expecting a peak of second-year birds afterwards, but that was already reduced, probably because of the same overall lower migrant passage during late March and earñy April. The graph corresponding to Common Redstart and Reed Warbler show a clear situation of a lack of migrants in the area, or a delayed passage. It’s a pity that we can’t continue with the ringing until May, but you can follow other ringing campaigns in the Western Mediterranean to follow up the spring passage. Check out the very interesting blog of Illa de l’Aire (in catalan) (illadelaire.wordpress.com) or the daily captures in this link, where the passage has also been quite slow. On the other hand, the ringing station at Aiguamolls de l’Empordà, in NE Catalunya, is having quite good results so far (see the daily totals here).

The last days of the season have been a bit better in terms of captures, especially with the 66 first captures of the 20th April. These days have also been quite diverse, with a nice variety of species caught at the station. On the 23rd the first and only Wryneck Jynx torquilla for the season was caught, and together with other nice local birds, such as a White-crowned Wheatear Oenanthe leucopyga and a breeding couple of Desert Sparrows Passer simplex, were some of the most exciting captures for the last team of ringers. Good job Pere, Oriol, Manel and Kasper! As well as Armando and Elias, that have been there since the first day!!

We will miss the landscape, the good food, the people and the great environment, and of course the birds of Yasmina!

We hope to be back next year with more stories from the northern edge of the Sahara. Finally, we thank once again all the people that has been involved in this year’s season, and especially a big THANK YOU to Armando for all the great moments and all his inputs into the Yasmina project.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Continua la calma // The season keeps calm

Definitivament l’abril d’aquest any està sent molt fluix, clarament per sota la mitjana de captures de l’estació. A partir del dia 2, l’únic dia d’abril amb un nombre de captures una mica proper a la mitjana ha sigut el dia 14. Potser la única espècie amb uns números per sobre del normal és el cuaenlairat Cercotrichas galactotes, amb un total de 8 exemplars anellats fins el dia 17.

Els darrers dies han arribat noves espècies a l’estació, algunes esperades per dates, com el boscaler pintat gros Locustella naevia i el mosquiter xiulaire Phylloscopus sibilatrix, i altres d’espècies poc capturades, com una cuereta groga Motacilla flava i una oreneta de ribera Riparia riparia.

Segurament, la captura de la temporada serà la d’aquest mascle de papamosques de l’Atlas Ficedula speculigera que vam capturar el dia 11. És una espècie poc capturada a l’estació, que ni tan sols es detecta de forma anual.

Encara queden uns dies, esperem canviar la tendència en el nombre de captures!!


Certainly this April has been quite slow so far, clearly below the average of daily captures at the site. After the 2nd, the only day with a number that got close to the average was the 14th. Probably the only species showing good numbers compared to the historical average is the Rufous-tailed Bush-Robin Cercotrichas galactotes, with 8 of them ringed so far up to the 17th of April.

During the last few days, new species arrived at the station. Some were expected because of the dates, such as the Grasshopper Warbler Locustella naevia and the Wood Warbler Phylloscopus sibilatrix, and others that are not commonly captured, such as a Yellow Wagtail Motacilla flava and a Sand Martin Riparia riparia.

The best capture of the season will probably be this cracking male Atlas Flycatcher Ficedula speculigera, trapped on the 11th. This species has been caught only on a few occasions, and it’s not even seen annually in the area.

There are still a few days left to finish the season, we hope to change the trend in the captures soon!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Tarda (in)esperada // (Un)expected afternoon

L’abril ha portat una sèrie de noves arribades a l’estació, però captures molt baixes. En general, la campanya està sent força fluixa, com mostra molt bé el gràfic de captures per pèntades (en el que cal matisar que la primera pèntada conté només un dia – per això és molt alta la mitjana de captures – i que la darrera pèntada encara no està acabada). Possiblement, entre d’altres motius, la dominància de vents del sud és part de l’explicació per aquesta campanya més fluixa que la mitjana. També, els darrers dies s’està registrant un episodi de calor extrema en regions de més al sud i est del Sàhara (superant els 40 graus, fet poc habitual en aquesta època), i això pot també estar influenciant la migració aquests dies.

El dia 6 d’abril al matí va marxar part de l’equip present a Yasmina, i tal i com és costum en la majoria d’estacions d’anellament, esperàvem que passés alguna cosa interessant. Ja ens va passar fa uns dies, quan el dia després que marxéssin el Hannes i la Victoria, vinguts de Suècia, ens va caure un abellarol gola-roig. En aquest cas, el matí del dia 6 va ser molt fluix, i realment no semblava que la jornada pogués millorar de cap manera. A la tarda, però, durant una volta va aparèixer un siboc Caprimulgus ruficollis volant per la zona d’anellament, fins a acabar a dintre una de les xarxes. Al mateix moment, dos abellerols Merops apiaster quedaven atrapats en una altre xarxa. Ja ens esperàvem que passaria alguna cosa, però no ho haguéssim encertat! Evidentment ens va alegrar el dia, però ens hagués agradat compartir-ho amb el Michal, la Gosia i la Christina, que just havien marxat unes hores abans. Volem agraïr-vos a totes i a tots la bona feina feta aquest dies aquí, i també al Leo, l’Ivan i la Sara!

Dintre de la calma dels darrers dies a l’estació, almenys ens han arribat algunes espècies noves a l’estació, com aquests bitxac rogenc Saxicola rubetra i mastegatatxes Ficedula hypoleuca el dia 7, tallarol de casquet Sylvia atricapilla el dia 5, i una piula dels arbres Anthus trivialis el dia 9.

Una de les peculiaritats d’enguany, sobretot comparant amb els darrers anys, ha sigut la quantitat de papallones nocturnes presents a la zona durant diverses setmanes. L’espècie més abundant (amb diferència) ha sigut aquesta. Algú ens pot donar un cop de mà per identificar-la?


April has brought several new arrivals for the season, but very low captures. In general, the season has been quite slow, as the graph shows when looking at the average number of captures per day in five day periods (it should be mentioned that the first period contains only one day – that had a lot of captures, and that’s why it looks so high- and that the last period is not fully covered yet). Possibly, and among other reasons, the dominant southerly winds is part of the explanation for numbers below the average. Additionally, during the last few days, record-breaking temperatures for this time of the year have been registered over the Sahara, in some areas further south and east from here (reaching more than 40ºC over large areas!), and that might also have an effect on migration.

The 6th of April, during the morning, part of the team at the station left, and as it happens in most of the ringing stations, we knew that something exciting would happen soon. The same pattern already happened a few days ago, when we caught the Blue-cheeked Bee-eater the day after Hannes and Victoria, that came from Sweden, had left. In this case, the morning of the 6th of April was very slow and it really didn’t look like the day would get any better. During the afternoon, though, a Red-necked Nightjar Caprimulgus ruficollis appeared from nowhere and started to fly around the study area, to eventually end up in one of the nets. At the same time, two European Bee-eaters Merops apiaster were getting caught in other nets. We were indeed expecting something, but we couldn’t had guessed that! We were of course very happy, but we would had preferred to have Michal, Gosia and Christina here so they could also enjoy such amazing birds at close range. We want to thank you all for your great work here, and also thanks to Leo, Ivan and Sara!

Yet the ringing has been quite slow for the last few days, some new species have been trapped as the first Whinchat Saxicola rubetra and the first Pied Flycatcher Ficedula hypoleuca on the 7ht, the first Blackcap Sylvia atricapilla on the 5th, and the first Tree Pipit Anthus trivialis on the 9th.

One of the unusual observations of this spring has been the large amount of moths present in the area, mostly of the species shown below. Could anyone help us to ID it?

Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

Arriba l’abril // April arrives

Després dels bons números de captures dels dies 25, 26 i 27 de març, de nou el vent del sud va frenar les captures els dies següents (especialment el dia 29, amb només 6 nous ocells anellats). El dia 30, però, un nou canvi en la direcció del vent i una estona de pluja (sí, al desert també hi plou! Malauradament no suficient com per omplir el llac…), les captures han tornat a pujar i s’han establert entre les 20 i 40 primeres captures (sense comptar controls de la mateixa temporada) durant els darrers dies. Si bé aquest és un volum de captures relativament baix comparat amb altres estacions d’anellament, el que fa especial l’estació de Yasmina no és el volum sinó la diversitat i, especialment, la situació geogràfica del lloc i les vides dels ocells al seu pas per aquí.

Després de la pluja, l’olor de la sorra molla és força especial, i tota la pols que sol haver-hi en suspensió desapareix. Si no fos ja prou bonic, després de la pluja encara ho és més!

Durant els darrers dies han arribat diverses noves espècies per la temporada, un fet habitual a mesura que el mes d’abril s’aproxima: la primera boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus el dia 27, el primer cuaenlairat Cercotrichas galactotes i la primera busqueta pàl·lida sahariana Iduna pallida reiseri el dia 30, i el primer tallarol gros Sylvia borin el dia 3 d’abril. Les captures de busqueta vulgar Hippolais polyglotta i busqueta pàl·lida occidental Iduna opaca, mosquiter de passa Phylloscopus trochilus i tallareta vulgar Curruca communis han seguit augmentant com també és típic en aquestes dates. El dia 28 també vam capturar una boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus, una espècie generalment poc capturada (tot i que els anys amb aigua resultava més comuna), i fins a tres còlits rossos Oenanthe hispanica diferents anellats els darrers dies.

Una altre primera arribada de la temporada van ser una parella d’abellarols gola-rojos Merops persicus el dia 29, un dels quals va caure en una de les xarxes. Juntament amb aquest bonic mascle de pinsà trompeter Bucanetes githagineus, són les dues espècies locals més destacades que hem capturat aquests dies. També hem rebut les visites puntuals d’una garsa bruna rogenca Argya fulva, una espècie no sempre fàcil de trobar.

Des de l’inici de la campanya estem observant una bona quantitat de migradores dels cards Vanessa cardui, forces més que els darrers anys. La migració transahariana d’aquestes papallones és tot un espectacle, i els companys del Museu de Ciències Naturals de Granollers n’han elaborat un pòster molt complet, que podeu trobar en aquest enllaç.

Per acabar l’entrada, us compartim una dada curiosa sobre els pardals comuns de Yasmina. Ahir, durant la pausa de migdia de la campanya, vam prospectar una zona propera de palmerars (a uns 8 km de Yasmina en línia recta a través de les dunes), i hi vam recapturar un pardal comú anellat a Yasmina el març de 2020! Si bé no es tracta d’un gran desplaçament, és una dada interessant sobre els moviments locals d’una espècie tant comuna però fins a cert punt poc estudiada.


After the fairly good numbers of captures the days 25th to 27th March, the southerly winds (again) slowed down the migration the following days (especially on the 29th, with only 6 birds ringed!). Nonetheless, the 30th came with a new change of the wind direction and some rain (yes, it does rain in the desert too!, sadly not enough to fill any lake though…), and the captures increased again and have been between 20 and 40 first captures (not counting here the same-season recaptures) during the last few days. Yet this is a relatively small amount of captures compared to many other ringing stations, what makes Yasmina a special place is not the number of new birds but the diversity and, most importantly, the location of the site and the possibility to study the lives of the migratory birds here.

After the rain, the smell of the wet sand is quite unique. The dust that is normally in the air disappears, and the landscape looks even brighter than what it normally does!

During the last few days several new species have arrived for the first time this season, which is quite usual when April comes: the first Reed Warbler Acrocephalus scirpaceus was caught on the 27th, the first Rufous-tailed Bush-Robin Cercotrichas galactotes and a Sahara Olivaceous Warbler Iduna pallida reiseri the 30th, and the first Garden Warbler Sylvia borin the 3rd of April. The captures of Melodious Warbler Hippolais polyglotta, Western Olivaceous Warbler Iduna opaca, Willow Warbler Phylloscopus trochilus and Common Whitethroat Curruca communis have increased, also as is usual at this time of the year. On the 28th we also had a Sedge Warbler Acrocephalus schoenobaenus, a species that is caught in small numbers (yet the years with water in the lake it was commoner), and up to three different Black-eared Wheatears Oenanthe hispanica have been caught during the week.

Another new arrival for this spring was a couple of Blue-cheeked Bee-eaters Merops persicus on the 29th, with one of them ending up in our mist-nets. Together with this handsome male Trumpeter Finch Bucanetes githagineus, they are the most interesting local species we have studied these days. A single Fulvous Babbler Argya fulva has also been showing up briefly in the mornings, a species that is never easy to see (especially when you go after it!).

Since the start of the season we are observing a good amount of Painted Ladies Vanessa cardui, several more than the previous years. The transaharan migration of these butterflies is certainly amazing, and our colleagues from the Museu de Ciències Naturals de Granollers have elaborated a very interesting poster on their migration that you can find in the following link.

To end this post, an interesting information about the House Sparrows in Yasmina. Yesterday, during a short expedition in the middle of the day to one of the palm plantations near our study site (8km in a straight line over the sand dunes), we caught a House Sparrow that had been previously ringed in Yasmina in March 2020!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La migració s’anima a Yasmina! // Migration peaks up in Yasmina!

Després de d’uns quants dies amb vents dominants del sud (que sovint porten molta sorra em suspensió a l’aire) i captures molt baixes, el canvi de temps ha portat també un bon canvi en la migració. La nit entre el dijous i el divendres el vent ha afluixat, i ha canviat a vent del nord molt suau: unes condicions aparentment perfectes!

Dels 75 ocells anellats ahir, 32 van ser mosquiters pàl•lids Phylloscopus bonelli i 17 tallarols de garriga Curruca iberiae, les dues espècies més abundants aquestes dates. Els han acompanyat també 8 rossinyols Luscinia megarhynchos (els primers d’enguany) i 6 capsigranys Lanius senator, entre d’altres, destacant la primera busqueta vulgar Hippolais polyglotta de l’any i la segona busqueta pàl•lida occidental Iduna opaca. Avui, dia 26, ja portem 30 captures més, sense haver acabat el dia, i amb una diversitat d’espècies semblants a la d’ahir.

El gràfic mostra molt bé l’augment de captures després del període de vent.

Tot i que els dies anteriors han sigut de poques captures, hem pogut gaudir de dues espècies típiques de la zona: el còlit tuareg Oenanthe leucopyga i l’emblemàtic pardal del desert Passer simplex. És interessant que les dues espècies presenten plomatges força diferents, tot i ser dues espècies residents al desert. El còlit tuareg és principalment negre, degut a la melanina (eumelanina) a les plomes. El plomatge negre apareix en diverses espècies típiques dels deserts, i segurament té algunes funcions importants, com per exemple la protecció de la radiació ultraviolada, una reducció de l’abrasió del plomatge, i possibles implicacions en la senyalització d’individus (“destaquen” més en l’entorn) [Ward J.M., J.D. Blount, G.D. Ruxton & D.C. Houston 2002. The adaptive significance of dark plumage for birds in desert environments. Ardea 90(2): 311-323]. Curiosament, els adults tenen el cap de color blanc (absència de melanina), mentre que els juvenils i els ocells de primer hivern tenen el cap negre. D’altra banda, altres espècies del desert com per exemple els alàudids o el pardal del desert, tenen plomatges de colors clars.


After several days with dominant southerly winds (that usually lift a lot of sand in the air) and very low captures, the change in the weather has also changed the arrival of migrants. During the night between thursday and friday the wind slowed down and shifted to slight northerly winds: perfect conditions for the arrival of migrants!

Among the 75 birds ringed yesterday, 32 were Western Bonelli’s Warblers Phylloscopus bonelli and 17 Western Subalpine Warblers Curruca iberiae, the two commonest species at this time of the year. We also trapped 8 Common Nightingales Luscinia megarhynchos (the first ones for this season) and 6 Woodchat Shrikes Lanius senator, among others, with the first Melodious Warbler Hippolais polyglotta for the season and the second Western Olivaceous Warbler Iduna opaca as highlights. Today we have already trapped 30 new birds, but the day hasn’t finished yet, and the species diversity is similar to yesterday.

The graph shows well the increase in the captures after the windy days!

Regardless of the low captures the previous days, we have been lucky to study two desert specialists: the White-crowned Wheatear Oenanthe leucopyga and the emblematic Desert Sparrow Passer simplex. It’s interesting that both species have very different plumages, yet they are both resident desert species. The White-crowned Wheatear is mostly black, due to the melanin (eumelanin in this case) in the feathers. The black plumage appears in different desert species, and probably has several functions, such as protection agains ultraviolet radiation, a reduction of the feather abrasion, and possible implications too in individual signaling (as they ‘contrast’ more with the desert landscape) [Ward J.M., J.D. Blount, G.D. Ruxton & D.C. Houston 2002. The adaptive significance of dark plumage for birds in desert environments. Ardea 90(2): 311-323]. Interestingly, the adults have white heads (melanin absence), while the juveniles and first-winter birds have black heads. Otherwise, other desert species such as Larks and the Desert Sparrow have pale, sandy plumages.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari